PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA
-On es situa?
-Natura
La Serra de Collserola és sens dubte un símbol de natura lliure urbana de la ciutat metropolitana de Barcelona .Al llarg del temps ,ha estat explotada agrícolament i forestalment ,però encara així ,resistint la pressió de la gran ciutat i dels pobles i vies de comunicacions que l'envolten ,té un paper paisatgístic i ecològic molt important.Geogràficament,aquest massís s’integra al sector central de la Serralada Litoral Catalana. On limíta amb punts d'interès ben precisos: a l’est limita amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; les rieres de Sant Cugat i de Rubí són el límit per la banda nord, i el pla de Barcelona, pel sud.
Així que Collserola té 11.100 ha i delimita amb tres comarques:el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès.
El seu punt més alt és el cim del Tibidabo (512 m),i com ja veieu ,Collserola té una gran varietat de fauna (tot el conjunt del parc natural )i de diversió i cultura (Parc d'atraccions del Tibidabo ,Torre de Collserola ,el Temple del Sagrat Cor de Jesús...).
Presenta una gran varietat de plantes i espècies ,com ara l'alzina o per part d'espècies, ratolins de bosc o esparvers .Aquesta gran varietat de fauna vé determinada per el clima d’influència mediterrània, caracteritzada per hiverns suaus, estius secs i calorosos, oscil•lació tèrmica anual moderada, precipitacions estacionals en conjunt escasses i fortament irregulars.
Com ja he dit abans,el paisatge de Collserola es caracteritza per una gran varietat de alzines,però aquest espai lliure també contè altres vegetacions:pinedes,prats,alzines amb roures,matollars,brolles,gatelledes,salzedes,freixenedes,pollancredes,ambients rupícoles ,espais humanitzats...Però per part d'espècies també ens quedem curts:senglar,guineu,mostela,esquirol vermell,teixó,conill,eriçó,salamandra comuna,herrerillo,capuchino, carboner comú,merla,pitroig,esparver,azor i el cárabo comú.
Així que Collserola té 11.100 ha i delimita amb tres comarques:el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès.
El seu punt més alt és el cim del Tibidabo (512 m),i com ja veieu ,Collserola té una gran varietat de fauna (tot el conjunt del parc natural )i de diversió i cultura (Parc d'atraccions del Tibidabo ,Torre de Collserola ,el Temple del Sagrat Cor de Jesús...).
Presenta una gran varietat de plantes i espècies ,com ara l'alzina o per part d'espècies, ratolins de bosc o esparvers .Aquesta gran varietat de fauna vé determinada per el clima d’influència mediterrània, caracteritzada per hiverns suaus, estius secs i calorosos, oscil•lació tèrmica anual moderada, precipitacions estacionals en conjunt escasses i fortament irregulars.
Com ja he dit abans,el paisatge de Collserola es caracteritza per una gran varietat de alzines,però aquest espai lliure també contè altres vegetacions:pinedes,prats,alzines amb roures,matollars,brolles,gatelledes,salzedes,freixenedes,pollancredes,ambients rupícoles ,espais humanitzats...Però per part d'espècies també ens quedem curts:senglar,guineu,mostela,esquirol vermell,teixó,conill,eriçó,salamandra comuna,herrerillo,capuchino, carboner comú,merla,pitroig,esparver,azor i el cárabo comú.
-Cultura i Oci
Collserola ,apart de ser una gran reserva biològica i forestal ,es també un gran motor econòmic i social.A més de ser el gran pulmó verd de Barcelona es també un gran espai lliure d'oci gràcies a símbols com:el parc d'atraccions del Tibidabo ,Torre de Collserola,Hotel Florida,Temple del Sagrat Cor de Jesús,espais de jeure,castells,fonts,ermites,massies...
Aquest massís muntanyós presumeix de tenir un gran conjunt de ermites i castells medievals ,que tenen com a més simbòlics el castell del Papiol,l'ermita de la Salut i el Temple del Tibidabo.I si anem fora de l'època medieval trobem fonts i massies simbòliques com ara Can Busquets,Can Borrell,Font Groga i Font d'en Ribes.
També hi trobem a aquest patrimoni cultural una gran varietat de restes prehistòriques ,d'entre les quals es troben el poblat ibèric de Ca n'Oliver,el Forn ibèric i el poblat ibèric de la Penya del Moro.
-Llegat cultural:Llegendes
Llegenda de la Mare de Déu de la Salut
Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava
amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va
aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van
creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir,
les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser
anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
Aquest massís muntanyós presumeix de tenir un gran conjunt de ermites i castells medievals ,que tenen com a més simbòlics el castell del Papiol,l'ermita de la Salut i el Temple del Tibidabo.I si anem fora de l'època medieval trobem fonts i massies simbòliques com ara Can Busquets,Can Borrell,Font Groga i Font d'en Ribes.
També hi trobem a aquest patrimoni cultural una gran varietat de restes prehistòriques ,d'entre les quals es troben el poblat ibèric de Ca n'Oliver,el Forn ibèric i el poblat ibèric de la Penya del Moro.
-Llegat cultural:Llegendes
Llegenda de la Mare de Déu de la Salut
Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava
amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va
aparèixer la imatge.
Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van
creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir,
les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser
anomenada de la Salut.
En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.
Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…
-Literatura i poesia:Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, 10 de juny del 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença.Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores.La natura per ell va ser una font d'inspiració de cara a la poesia.
Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants
místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.
El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a la Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.
L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins llavors. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat.
Fragment del poema "Al cel":
"És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de món formiguegen."
"Al cel" ( 1902 )
El nostre poema sobre la natura:La immensitat del paisatge de Collserola
Busquem la natura en un desert de desitjos,
ja que la ciutat habitada i pintada de colors
no troba el paisatge perdut i inmens
que es troba al massís de la Serra.
Al massís es troba una capa de foscor,
una capa disfressada de ciutat
que resisteix les indiferències i altituds,
i sobreviu damunt els problemes.
Reflectida per la gran llum de la ciutat,
es troba el gran bosc de biodiversitat,
on hi ha una gran varietat de fauna i flora,
tant,que s'anomena la serra Collserola.
La natura és la més bella,
hi no n'hi ha d'altre com ella.
Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants
místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.
El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a la Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.
L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins llavors. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat.
Fragment del poema "Al cel":
"És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de món formiguegen."
"Al cel" ( 1902 )
El nostre poema sobre la natura:La immensitat del paisatge de Collserola
Busquem la natura en un desert de desitjos,
ja que la ciutat habitada i pintada de colors
no troba el paisatge perdut i inmens
que es troba al massís de la Serra.
Al massís es troba una capa de foscor,
una capa disfressada de ciutat
que resisteix les indiferències i altituds,
i sobreviu damunt els problemes.
Reflectida per la gran llum de la ciutat,
es troba el gran bosc de biodiversitat,
on hi ha una gran varietat de fauna i flora,
tant,que s'anomena la serra Collserola.
La natura és la més bella,
hi no n'hi ha d'altre com ella.