Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat, se situa com, diu el nom, a Sant Cugat del Vallès.
Se situa al centre de la ciutat, i està a prop dels Ferrocarils Catalans.
Se situa al centre de la ciutat, i està a prop dels Ferrocarils Catalans.
El monestir
El monestir de Sant Cugat, és un recinte emmurallat, format per un conjunt de llocs arquitectònics, és a dir, més d'una construcció.
El residien uns monjes, anomenats Benedictins, que era una comunitat de monjos que vivía amb la Llei de Sant Benet. Aquests monjos resaven 8 cops al día.
Al 1835, aquests monjos Benedictins varen fujir a causa de les lleis desmoralitzadores, l'estat es quedava amb part dels béns de l'església, com ara bé terres que no estaven fent ús d'elles o antics monestirs.
Aquest Monestir, està format per una planta basilical.
Van començar a construÏr aquest monestir en época del romànic, però durant un temps, varen deixar de construir-lo, i al tornar a començar, el van retornar a construit amb estil gòtic, i no pas romànic.
El claustre era la part on els mojos residíen.
El palau abacial, era on vivía l'abat, que era el màxim superiror de tots el monjos i era escollit per els altres.
El residien uns monjes, anomenats Benedictins, que era una comunitat de monjos que vivía amb la Llei de Sant Benet. Aquests monjos resaven 8 cops al día.
Al 1835, aquests monjos Benedictins varen fujir a causa de les lleis desmoralitzadores, l'estat es quedava amb part dels béns de l'església, com ara bé terres que no estaven fent ús d'elles o antics monestirs.
Aquest Monestir, està format per una planta basilical.
Van començar a construÏr aquest monestir en época del romànic, però durant un temps, varen deixar de construir-lo, i al tornar a començar, el van retornar a construit amb estil gòtic, i no pas romànic.
El claustre era la part on els mojos residíen.
El palau abacial, era on vivía l'abat, que era el màxim superiror de tots el monjos i era escollit per els altres.
Els monjos
Com ja hem explicat abans, els monjos que residien en aquest monestir, s'anomenven monjos Benedictins.
El pentinat del monjo, s'anomenava Tonsura, que consistía en rapar-se tot el cap i deixar-se una anella que envoltava el cap. Així era molt més higiènic.
Els abats, molts cops, sempre, portaven un bàtul, que era com una espècie de bastó, per castigar als seus monjos si havien fet alguna cosa malament.
El pentinat del monjo, s'anomenava Tonsura, que consistía en rapar-se tot el cap i deixar-se una anella que envoltava el cap. Així era molt més higiènic.
Els abats, molts cops, sempre, portaven un bàtul, que era com una espècie de bastó, per castigar als seus monjos si havien fet alguna cosa malament.
Un monje per destacar. Sant Benet
Sant Benet, era un monjo que residía a Itàlia, cap al segle V.
Ell era l'abat d'un monastir, i va fer unes lleis per als seus monjos. Com que aquestes lleis, serbien molt bé, les varen començar a usar en molts monastirs.
Al monestir de sant Cugat, el varen començar a fer serbir cap al segle IX.
Aquest llibre s'anomenava les regles de Sant Benet
Ell era l'abat d'un monastir, i va fer unes lleis per als seus monjos. Com que aquestes lleis, serbien molt bé, les varen començar a usar en molts monastirs.
Al monestir de sant Cugat, el varen començar a fer serbir cap al segle IX.
Aquest llibre s'anomenava les regles de Sant Benet